Avui entrevistem a la Clara Roig, professora de visual i plàstica a Educació Primària.
“L’Escola és l’espai que afavoreix i enriqueix el creixement personal de totes les persones que la formen“
– Per què un dia vas decidir dedicar-te a la docència?
– Quant temps fa que t’hi dediques i per on has passat fins avui?
Em dedico a la docència fa 39 cursos! Els 4 primers a English School Santa Claus (Barcelona). Els 35 restants a l’Escola Meritxell.
Quina és la teva història a l’escola?
Al llarg de tot aquest temps he tingut el privilegi de portar la tutoria i impartir classes a gairebé tots els cursos de primària i també a educació infantil. Durant els últims 10 cursos dono les clases de l’assignatura de visual i plàstica.
Defujo la monotonia, així que per a mi aquest recorregut ha estat molt enriquidor.
– Com et descrius com a professora?
Com a persona, a més de mestra, crec que és molt important l’actitud receptiva, comunicativa, engrescadora, participativa, empàtica en qualsevol moment: dins i fora de l’aula. Valoro el treball ben fet, aconseguit a partir de l’observació acurada de l’entorn i la interiorització de recursos que permetin avançar en el coneixement.
– Com definiries l’escola?
L’Escola és l’espai que afavoreix i enriqueix el creixement personal de totes les persones que la formen. L’Escola és el motor que genera actituds de recerca i superació, fent sentir que hi ha diferents maneres de percebre, de pensar i de construir coneixement.
– Quin és el principal objectiu que et marques amb els teus alumnes?
L’objectiu que em marco amb els meus alumnes és plantejar propostes com a punt de partida que despertin il·lusió per arribar a l’experimentació, la comprensió i el creixement personal. Alhora, generar situacions que permetin expressar i percebre sentiments i emocions per comprendre, conèixer i acostar-se al Món.
– I com a persona, fora de l’àmbit professional, qui ets?
Sóc una persona observadora que estima el seu entorn. M’agrada comunicar-me amb la mirada, els gestos i els somriures. Em diverteix tot el que fa referència al llenguatge plàstic: formes, textures, colors. I, sobretot, m’enriqueix escoltar i passejar amb mirada desperta.
Avui entrevistem a la Míriam Ortiz, professora de música i coordinadora de 1er cicle d’Educació Primària.
– Per què un dia vas decidir dedicar-te a la docència?
Des de sempre m’han agradat el nens. Vaig ser molts anys monitora d’un grup excursionista de Barcelona i va ser, a partir d’aquesta experiència i del contacte setmanal amb els nens que em vaig decantar per estudiar Magisteri.
– Quant temps fa que t’hi dediques i per on has passat fins avui?
Fa 21 anys que em dedico a la docència. Vaig estar treballant durant nou anys a Parets del Vallès, a l’escola ACESCO. Vaig decidir buscar un nou lloc de treball quan em vaig quedar embarassada del meu primer fill, ja que volia treballar més a prop d’Arenys de Mar, que és on visc actualment.
Quina és la teva història a l’escola?
Aquest és el dotzè curs que treballo a l’escola Meritxell. Vaig entrar com a mestra d’educació musical, que és la meva especialitat, però he estat tutora de 4t i de 5è de Primària. Quan vaig començar a l’escola, vaig entrar fent la música, no només de Primària, sinó també de la ESO i, tot i que va ser una experiència força gratificant, també va ser un repte molt gran per a mi, ja que mai havia estat amb alumnes més grans de 12 anys. Quan vaig acabar el curs escolar, em va quedar clar que a mi amb qui realment m’agradava treballar era amb els alumnes de Primària. Per sort, el següent curs escolar ja va entrar un especialista de música per la ESO i jo em vaig dedicar a la música de Primària.
– Com et descrius com a professora?
Si m’he de descriure com a mestra diria que soc una persona sèria, però alhora intento ser propera als meus alumnes. M’agrada molt escoltar-los i ajudar-los en el seu dia a dia.
– Com definiries l’escola?
L’escola Meritxell, tot i ser una escola gran, és una escola força familiar i això és una de les coses que més m’agrada: el bon ambient que es respira.
– Quin és el principal objectiu que et marques amb els teus alumnes?
El meu principal objectiu és que visquin i estimin la música tant com jo. Crec que l’educació artística, i en concret la música, és part fonamental de l’educació integral dels alumnes i és un gran suport per tots els altres ensenyaments.
– I com a persona, fora de l’àmbit professional, qui ets?
Fora de l’àmbit professional soc una persona a qui li agrada molt l’esport, sobretot la natació i sortir a caminar per la muntanya amb la meva família.
Us volem recordar que el període de matrícula pel curs 2019-20 i per les etapes d’Infantil, Primària i ESO serà del 20 al 26 juny. La matrícula per a Batxillerat és oberta permanentment.
Una de les tasques que molts pares duran a terme aquests primers dies de l’any és la de buscar escola per als seus fills. Uns ho faran per primer cop, d’altres han decidit canviar d’escola per un canvi de domicili o perquè busquen una escola diferent però en tots els casos és una decisió importantíssima i que té impacte en el desenvolupament dels infants.
A l’Escola Meritxell pensem sempre en el futur dels nostres alumnes i per això hem fet de la innovació un dels nostres eixos fonamentals i així ens ho han recompensat. Però també tenim molt present que l’entorn, la relació propera amb els estudiants i les families, les instalacions i la multiculturalitat són aspectes que ajuden a formar persones crítiques i compromeses.
Perquè l’Escola Meritxell és una escola amb vistes al futur. Al futur dels nostres alumnes.
Ara que, potser, esteu pensant a quina escola voleu portar l’any vinent els votres fills, us volem convidar a viure una Jornada d’Aules Obertes a l’Escola Meritxell.
El calendari de les Jornades d’Aules Obertes del 2019 és el següent:
* Educació Infantil i Primària: dijous, 14 de febrer, a les 9h i dissabte, 16 de febrer, a les 9h.
* Educació Secundària Obligatòria: dissabte, 16 de febrer, a les 9h.
* Batxillerat: dissabte, 16 de febrer, a les 9h.
No us perdeu aquesta experiència. Ens encantarà conèixer-vos.
Recordeu que en cas de no poder assistir a les Jornades d’Aules Obertes, podeu demanar entrevista amb el Director Pedagògic de l’Escola, qui us atendrà personalment, trucant al 93 755 65 50 o envieu un email a secretaria@escolameritxell.org
“No és que hi hagi més dificultats d’aprenentatge sinó que es fan més valoracions per saber les causes del fracàs escolar”
Quan parlem d’aprenentatge, d’escolarització o de qualsevol assumpte relacionat amb l’educació, esdevé més freqüent escoltar la sentència: “Cada vegada hi ha més alumnat amb dificultats d’aprenentatge”. No obstant, val a dir que això no és del tot cert. El que sí hi ha són més diagnòstics. És un tema que s’ha convertit en la gran preocupació dels pedagogs, de les famílies i de la majoria de persones dedicades a la docència.
Així doncs, a què es degut aquest increment tan destacat?
Antigament ?i parlem de tot un bagatge cultural fermament arrelat? quan un/a alumne/a no seguia els aprenentatges de la mateixa manera que la resta de la classe, s’avisava la família i aquesta optava, bàsicament, per a posar un reforç particular que el que feia era repetir aquells mateixos conceptes que havia treballat a l’aula. L’objectiu d’aquest ajut era arribar a mecanitzar els aprenentatges essencials i així poder assolir els mateixos objectius que la resta. Però, què passava amb aquell/a alumne/a que, tot i l’ajuda, no aconseguia assolir-los? El resultat era ben clar: un estudiant destinat al fracàs escolar.
En canvi, en l’actualitat, el procés emprat en aquests casos passa dues fases bàsiques. En primer lloc, s’esbrina el motiu pel qual hi ha una deficiència en l’aprenentatge. Després, s’intenta trobar una solució. Sabem que les dificultats que presenta l’alumnat poden ser degudes a diverses causes: dislèxia, TDAH, TEA, PAS…
Generalment, des de l’escola s’observen signes d’alerta i s’avisa la família. A partir d’aquí, és habitual que aquesta segueixi les indicacions del centre educatiu i opti per a fer-ne una valoració externa. Aleshores, d’aquest estudi en poden sorgir dues opcions: la primera, que es descarti un diagnòstic concret i es consideri que la dificultat respon a un tema maduratiu, o bé, que hi hagi un diagnòstic clar que requereixi una intervenció per a obtenir una millora. Així doncs, a partir d’aquest diagnòstic comença tot un procés.
En primer lloc, i el més important, és l’acceptació per part de la família que hi ha una situació que esdevé problemàtica. Segons el diagnòstic, la família necessita més o menys temps per acceptar la dificultat del fill/a, ja que, d’entrada, sempre se sol pensar en les bones capacitats i habilitats, però mai en les dificultats. No forma part dels nostres esquemes que el/la nostre/a fill/a pugui tenir un diferent funcionament que la resta dels companys. Aquest procés no sol ser fàcil i, a vegades, requereix un temps llarg d’acceptació que entorpeix l’inici del seguiment acurat que aquests tipus d’alumnes necessiten.
Ara bé, un cop s’ha fet aquest procés d’acceptació, l’ajuda per part del nucli familiar comença a ser efectiva. Els pares entenen que, per aconseguir l’èxit escolar, el camí resultarà més llarg i requerirà molt més esforç; comprenen que hauran d’estar constantment coordinats amb l’escola i, fins i tot, amb un suport extern (psicòleg, logopeda, optometrista….); són conscients de que tota la dinàmica implicarà una inversió de temps i de logística, per part de la família, molt important.
És obvi que, des de l’escola, també hi haurà una implicació diferent amb aquest/a alumne/a. S’informarà la família de quines seran les intervencions per part del centre i caldrà buscar espais de coordinació família-escola. D’altra banda, s’haurà de treballar la part emocional del fill o de la filla perquè entengui que hi ha altres camins per arribar a l’èxit escolar, però que caldrà treballar de valent (“haurà de ser una gran formigueta”). El camí no serà fàcil; no obstant, és de vital importància fer-li interioritzar que “ell/a pot” i buscar quines són les seves aptituds i habilitats per tal de potenciar-les al màxim.
Des del centre educatiu, a banda de treballar la part emocional, també caldrà fer les adaptacions curriculars pertinents per fer el camí més adequat a les necessitats requerides en cada cas. Es prendran mesures organitzatives, metodològiques, etc. En fi, un ampli ventall de mesures que caldrà adequar acuradament per a obtenir els millors objectius possibles.
En definitiva, no és que hi hagi més dificultats d’aprenentatge sinó que es fan més valoracions per saber les causes del fracàs escolar. I un cop diagnosticades sempre són més fàcils de superar per part de l’alumnat, si el camí a seguir es realitza de forma conjunta entre la família i l’escola.
Marta Català i Sala
Psicopedagoga i mestra d’Educació Primària
Escola Meritxell de Mataró
Digues i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc. Benjamin Franklin
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Aceptar
