Una nova etapa per a una nova educació
Respectar el ritme maduratiu de cada infant vol dir demanar-li i exigir-li allò pel que sabem que està preparat
Tradicionalment, les diferents etapes educatives han marcat la manera d’entendre els infants i l’organització de l’escola. Aquestes etapes classificaven els nens, els mestres i els objectius pedagògics en funció de diferents blocs d’edat. Aquest blocs es diferenciaven entre les etapes d’Infantil, des del 0 fins el 6 anys, i l’etapa de Primària, des dels 6 fins els 12 anys.
Des del decret d’autonomia de centres 102/2010, però, els centres poden decidir autònomament com organitzen la seva estructura interna. Aquest decret, juntament amb una reordenació del currículum escolar, han sigut uns dels molts factors que han fet aparèixer, aquest darrers anys, corrents de renovació pedagògica molt potents. Altres factors importants són, òbviament, el desenvolupament de la ciència educativa i la seva profunda relació amb la neurociència, les intel·ligències múltiples, les tecnologies, les noves didàctiques de cooperació escolar, etc.
El curs 2019/2020 ha significat, per l’escola Meritxell, una passa més en aquesta nova etapa, tant a nivell organitzatiu com a nivell pedagògic. Des d’aquest curs escolar tots els alumnes de 3 a 8 anys s’agrupen a l’etapa EiCi (Educació Infantil i Cicle Inicial) i els alumnes de 8 a 12 pertanyen l’etapa EP (Educació Primària) que agrupa els cicles mitjà i superior.
Aquesta organització ens facilita, per exemple, l’acompanyament dels alumnes per la mateixa tutora en dos moments claus, el pas de P3 a P4 i en el pas de P5 a 1r, i també entendre l’infant de 3-8 anys sota una mateixa mirada. Una mirada que dona importància al seu desenvolupament i que respecta el seu ritme maduratiu.
Aquesta idea, respectar el ritme maduratiu de cada infant, no s’ha de confondre mai amb una tendència a “relaxar” l’exigència o la pèrdua de rigor pedagògic. Respectar el ritme maduratiu de cada infant vol dir demanar-li i exigir-li allò pel que sabem que està preparat. Els mestres han d’esdevenir, també, observadors del desenvolupament del nen i, a través de l’observació directa i el coneixement profund de cada infant, determinar quins són els aprenentatges que pot assolir.
Respectant el ritme de cada infant el situem en el centre del seu propi aprenentatge. Aquesta frase, molt empleada darrerament, vol dir que el que és important a l’escola, no són els continguts que els nens han de saber obligatòriament al final de cada curs, sinó que el que és realment cabdal és de què han de ser els alumnes capaços, o en què han de ser plenament competents, al finalitzar la seva etapa escolar.
Aquestes competències, marcades per la nova ordenació curricular proposada per la Generalitat de Catalunya, són coneixements pràctics que els ajudaran en la seva vida ja que estan orientats a saber desenvolupar-se plenament en situacions reals.
Hi ha tres verbs que mouen els infants i els mestres: fer, sentir i pensar. Les escoles, abans d’aquesta nova etapa, treballaven de manera sistemàtica el fer i moltes vegades oblidaven allò que realment mou l’infant: sentir i pensar.
Iñaki Brosel
Cap d’Estudis d’EiCi – Educació Infantil Cicle Inicial – Escola Meritxell
