Tag Archives: aprenentatge

  • -

Adoptar un model educatiu eficaç en temps de confinaments

Tags : 

Tot i que portem gairebé un any en aquesta situació estranya, sempre ens sorgeixen dubtes sobre com estem gestionant el nostre entorn; realment ho estem fent bé?

La situació global que ens ha vingut donada ha estat com un xoc brutal que ha posat en perill la nostra zona de confort, i hem hagut de buscar de manera ràpida l’adaptació a la nova realitat.

La comunitat educativa, igual que la majoria dels serveis i de les professions, hem hagut de ser resilients, la situació ens ha obligat i motivat a buscar noves formes de transformar l’ensenyament. Fins ara, les noves tecnologies s’utilitzaven de manera puntual en un cert tipus de matèries i cert tipus de perfil de professorat, però la situació ens ha abocat a la totalitat del seu ús.

Des del primer confinament, dins de la comunitat escolar, sempre hi ha hagut el debat sobre quin tipus d’ensenyament a distància era més adequat, encertat, profitós… quin era més adient a cada tipus d’alumnat, quin era més idoni per als professors, quin era més escaient per a les famílies… però la pregunta correcta hauria de ser: quin és el sistema més eficaç i competent per als nostres alumnes?

Buscar l’equilibri no és mai fàcil, i l’experiència en aquest any ens ho ha demostrat, no hi ha solució bona per tothom.

El model d’activitats proposades, sense horari de classes, és propi de l’alumne que sap gestionar la seva feina i el professor és un “guia” d’aquest aprenentatge, no sempre funciona amb tots els alumnes, ni amb tots els professors. Requereix d’una maduresa i una pràctica prèvia per part de l’alumne i d’una gran coordinació de tots els professors implicats, no són feines o projectes a la babalà, sense connexió i amb gran volum de feina per als alumnes. 

Ben gestionat, però, és possiblement el model més competent i que més empremta deixa en el propi aprenentatge de l’alumnat.

Preinscripcions Escola Meritxell Mataró 2021-22

El model de reproduir totalment les classes magistrals a una pantalla és el més còmode per tots, professors, alumnes i famílies, però és una simple reproducció d’un sistema d’aprenentatge que no funciona: molts alumnes desconnecten.

El millor model on-line, igual que el presencial, és aquell que s’adapta a cada alumne, als més autònoms, amb més propostes engrescadores, i als que necessiten un acompanyament i seguiment més personalitzat. Tots aquests ingredients saltejats amb el treball cooperatiu i les noves tecnologies, ens donen la “fórmula màgica”

Tot i buscar sempre l’adaptabilitat del sistema als alumnes, també cal aprofitar la situació, cal formar alumnes autònoms, cal incorporar la digitalització que ens hem vist obligats a utilitzar en diversos confinaments, i cal mantenir-la en moments de presencialitat, per a poder passar a una nova situació de confinament en qualsevol moment sense alterar l’aprenentatge dels alumnes.

Autora: Laura Torres – Cap d’Estudis 1r cicle d’ESO


  • -

Tots els alumnes mereixen una atenció personalitzada

Tags : 

“No és que hi hagi més dificultats d’aprenentatge sinó que es fan més valoracions per saber les causes del fracàs escolar”

Quan parlem d’aprenentatge, d’escolarització o de qualsevol assumpte relacionat amb l’educació, esdevé més freqüent escoltar la sentència: “Cada vegada hi ha més alumnat amb dificultats d’aprenentatge”. No obstant, val a dir que això no és del tot cert. El que sí hi ha són més diagnòstics. És un tema que s’ha convertit en la gran preocupació dels pedagogs, de les famílies i de la majoria de persones dedicades a la docència.

Així doncs, a què es degut aquest increment tan destacat?

Antigament ?i parlem de tot un bagatge cultural fermament arrelat? quan un/a  alumne/a  no seguia els aprenentatges de la mateixa manera que la resta de la classe, s’avisava la família i aquesta optava, bàsicament, per a posar un reforç particular que el que feia era repetir aquells mateixos conceptes que havia treballat a l’aula. L’objectiu d’aquest ajut era arribar a mecanitzar els aprenentatges essencials i així poder assolir els mateixos objectius que la resta. Però, què passava amb aquell/a alumne/a que,  tot i l’ajuda,  no aconseguia assolir-los?  El resultat era ben clar: un estudiant destinat al fracàs escolar.

En canvi,  en l’actualitat,  el procés emprat en aquests casos passa dues fases bàsiques. En primer lloc, s’esbrina el motiu pel qual hi ha una deficiència en l’aprenentatge. Després,  s’intenta trobar una solució. Sabem que les dificultats que presenta l’alumnat  poden ser degudes a diverses causes: dislèxia, TDAH, TEA, PAS…

Generalment, des de l’escola s’observen signes d’alerta i s’avisa la família. A partir d’aquí, és habitual que aquesta segueixi les indicacions del centre educatiu i opti per a fer-ne  una valoració externa. Aleshores, d’aquest estudi en poden sorgir dues opcions: la primera,  que es descarti un diagnòstic concret i es consideri que la dificultat respon a un tema maduratiu, o bé, que hi hagi un diagnòstic clar que requereixi una intervenció per a obtenir una millora. Així doncs, a  partir d’aquest diagnòstic comença tot un procés.

En primer lloc,  i el més important, és l’acceptació per part de la família que hi ha una situació que esdevé problemàtica. Segons el diagnòstic,  la família necessita més o menys temps per acceptar la dificultat del fill/a,  ja que, d’entrada,  sempre se sol pensar en les  bones capacitats i habilitats, però mai en les dificultats. No forma part dels nostres esquemes que el/la  nostre/a fill/a  pugui tenir un diferent  funcionament que la resta dels companys.  Aquest procés no sol ser fàcil i, a vegades,  requereix un temps llarg d’acceptació que entorpeix l’inici del seguiment acurat que aquests tipus d’alumnes necessiten.

Ara bé, un cop s’ha fet aquest procés d’acceptació,  l’ajuda per part del nucli familiar comença a ser efectiva. Els pares entenen que,  per aconseguir l’èxit escolar,  el camí  resultarà  més llarg i requerirà molt més esforç; comprenen que hauran d’estar constantment coordinats amb l’escola i, fins i tot,  amb un suport extern (psicòleg, logopeda, optometrista….); són conscients de que tota la dinàmica  implicarà una inversió de temps i de logística, per part de la família, molt important.

És obvi que, des de l’escola, també hi haurà una implicació diferent amb aquest/a alumne/a. S’informarà la família de quines seran les intervencions per part del centre i caldrà buscar espais de coordinació família-escola. D’altra banda, s’haurà de treballar la part emocional del fill o de la filla perquè entengui que hi ha altres camins per arribar a l’èxit escolar,  però que caldrà treballar de valent (“haurà de ser una gran formigueta”). El camí no serà fàcil; no obstant, és de vital importància fer-li interioritzar que “ell/a pot”  i  buscar quines són les seves aptituds i habilitats per tal de potenciar-les al màxim.

Marta Català - Psicopedagoga i mestra d’Educació Primària a l'Escola Meritxell de MataróDes del centre educatiu, a banda de treballar la part emocional, també caldrà fer les adaptacions curriculars pertinents per fer el camí més adequat a les necessitats requerides en cada cas. Es prendran mesures organitzatives, metodològiques, etc. En fi, un ampli ventall de mesures que caldrà adequar acuradament per a obtenir els millors objectius possibles.

En definitiva, no és que hi hagi més dificultats d’aprenentatge sinó que es fan més valoracions per saber les causes del fracàs escolar. I un cop diagnosticades sempre són més fàcils de superar per part de l’alumnat, si el camí a seguir es realitza de forma conjunta entre la família i l’escola.

 

Marta Català i Sala

Psicopedagoga i mestra d’Educació Primària
Escola Meritxell de Mataró


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Aceptar

ACEPTAR
Aviso de cookies