Els professors del Meritxell de ben a prop: Joel Císcar

Avui entrevistem al Joel Císcar Piñol, professor de Física, Química i Matemàtiques a Secundària i Batxillerat

L’objectiu que em marco amb els alumnes és que surtin amb esperit crític, amb capacitat de qüestionar allò que en el futur més immediat se’ls presenti

Per què un dia vas decidir dedicar-te a la docència?

Abans de tot, m’agradaria aclarir que soc exalumne de Batxillerat de l’escola (promoció 15-17). Faré moltes referències a això 😉 A mi em va sorgir la idea de ser professor justament després del primer any aquí a l’Escola Meritxell. Vaig tenir professors molt bons, entre ells la Roser Gelada, en Ricard Illa, en Javier, la Gemma Ventura… que avui en dia són companys de professió. Tot i així, vaig tenir-ne un que em va marcar molt. Va ser l’Àlex Sarria. A mi m’encantaven les seves classes de Química i Mates i d’una manera o altra em volia veure representat en ell. De fet vaig acabar estudiant la carrera de Química de tan encantat que estava amb l’assignatura, però ja amb la idea de ser professor al cap.

Durant la carrera, va ser el mateix Alex Sarria, treballant a l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, que em va permetre “treballar” dos cursos al seu costat en les classes de química de Batxillerat. Vaig acabar acabar la carrera i no m’ho vaig pensar dos cops en cursar el Màster del Professorat especialitzat en Física i Química. I aquí estic ara, gaudint del que més m’agrada. També podria afegir que porto més de 8 anys com a entrenador i donant classes particulars. En definitiva, sempre m’ha agradat aquest món.

Quant temps fa que t’hi dediques i per on has passat fins avui?

Com a professor amb el màster, aquest serà el segon any que treballo. Anteriorment, com ja he dit abans, vaig estar dos cursos a l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès i de pràctiques a l’Institut Laia l’Arquera de Mataró.

Quina és la teva història a l’escola?

L’any passat ja vaig entrar substituint a l’Andrea Mirats i aquest any torno a fer exactament el mateix (Física, Química i Mates entre 3r d’ESO i 2n de Batxillerat). Tal i com he comentat, una anècdota divertida/curiosa és ser company de feina de professors que vaig tenir només 7 anys endarrere.

Com et descrius com a professor?

La falta òbvia d’experiència com a professor fa que encara em trobi en un procés de descobriment personal podríem dir. Tot i així, crec que degut a la propera edat amb els alumnes tinc certa facilitat per entendre’ls (n’estic segur que comparteixo força aficions, consumeixo contingut semblant a les xarxes…).

Pel que fa a les meves classes, les intento enfocar per tal que aquestes despertin la màxima participació dels alumnes. Jo sempre els hi dic; estic allà per ajudar-los, per guiar-los, donar-los eines… però el coneixement el construirem junts i juntes. Si no hi ha aquesta doble participació, les classes perden, en la meva opinió, tot el sentit.

Com definiries l’escola?

El tret més característic que em ve al cap i que vaig notar des del primer dia ja com a alumne és el de proximitat o acompanyament. Com a alumne em va encantar notar-ho i crec que és quelcom que fa especial a l’escola.

Quin és el principal objectiu que et marques amb els teus alumnes?

Més enllà de tot el coneixement que puguem construir junts, que surtin amb esperit crític, amb capacitat de qüestionar allò que en el futur més immediat se’ls presenti; a la carrera, quan tinguin la primera feina, quan hagin de votar per primer cop, quan s’independitzin… coses amb les que jo m’estic trobant ara.

A escoltar, a contrastar opinions i finalment decidir lliurement. Tot això només ho pots fer amb un mínim de coneixement i sobretot esperit crític.

I com a persona, fora de l’àmbit professional, qui ets?

Fora de l’àmbit personal soc un noi de 24 anys a qui li encanten els esports (en especial el futbol, l’escalada i el senderisme) i malgrat em consideri una persona reservada, m’il·lusiona conèixer gent nova i els seus pensaments.

Encara no veig què em depara la vida per davant, però el que sí sé és que he de viatjar i conèixer molt de món encara (abans d’estabilitzar-me) i que un cop ho hagi fet, puc estar segur d’haver triat la millor professió del món.