Adoptar un model educatiu eficaç en temps de confinaments

Tot i que portem gairebé un any en aquesta situació estranya, sempre ens sorgeixen dubtes sobre com estem gestionant el nostre entorn; realment ho estem fent bé?

La situació global que ens ha vingut donada ha estat com un xoc brutal que ha posat en perill la nostra zona de confort, i hem hagut de buscar de manera ràpida l’adaptació a la nova realitat.

La comunitat educativa, igual que la majoria dels serveis i de les professions, hem hagut de ser resilients, la situació ens ha obligat i motivat a buscar noves formes de transformar l’ensenyament. Fins ara, les noves tecnologies s’utilitzaven de manera puntual en un cert tipus de matèries i cert tipus de perfil de professorat, però la situació ens ha abocat a la totalitat del seu ús.

Des del primer confinament, dins de la comunitat escolar, sempre hi ha hagut el debat sobre quin tipus d’ensenyament a distància era més adequat, encertat, profitós… quin era més adient a cada tipus d’alumnat, quin era més idoni per als professors, quin era més escaient per a les famílies… però la pregunta correcta hauria de ser: quin és el sistema més eficaç i competent per als nostres alumnes?

Buscar l’equilibri no és mai fàcil, i l’experiència en aquest any ens ho ha demostrat, no hi ha solució bona per tothom.

El model d’activitats proposades, sense horari de classes, és propi de l’alumne que sap gestionar la seva feina i el professor és un “guia” d’aquest aprenentatge, no sempre funciona amb tots els alumnes, ni amb tots els professors. Requereix d’una maduresa i una pràctica prèvia per part de l’alumne i d’una gran coordinació de tots els professors implicats, no són feines o projectes a la babalà, sense connexió i amb gran volum de feina per als alumnes. 

Ben gestionat, però, és possiblement el model més competent i que més empremta deixa en el propi aprenentatge de l’alumnat.

Preinscripcions Escola Meritxell Mataró 2021-22

El model de reproduir totalment les classes magistrals a una pantalla és el més còmode per tots, professors, alumnes i famílies, però és una simple reproducció d’un sistema d’aprenentatge que no funciona: molts alumnes desconnecten.

El millor model on-line, igual que el presencial, és aquell que s’adapta a cada alumne, als més autònoms, amb més propostes engrescadores, i als que necessiten un acompanyament i seguiment més personalitzat. Tots aquests ingredients saltejats amb el treball cooperatiu i les noves tecnologies, ens donen la “fórmula màgica”

Tot i buscar sempre l’adaptabilitat del sistema als alumnes, també cal aprofitar la situació, cal formar alumnes autònoms, cal incorporar la digitalització que ens hem vist obligats a utilitzar en diversos confinaments, i cal mantenir-la en moments de presencialitat, per a poder passar a una nova situació de confinament en qualsevol moment sense alterar l’aprenentatge dels alumnes.

Autora: Laura Torres – Cap d’Estudis 1r cicle d’ESO

Compartir:

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Aceptar

ACEPTAR
Aviso de cookies