Els professors del Meritxell de ben a prop: Claudio Checcoli

Avui entrevistem al Claudio Checcoli, professor a ESO i a Batxillerat que s’ha incorporat aquest curs a l’escola.

Tinc la convicció que allò que emociona es recorda millor; amb Matemàtiques és tot un repte però a Economia i a l’ESO hi ha molt terreny per jugar

Per què un dia vas decidir dedicar-te a la docència?

Sóc italià i, als quaranta, vaig fer un gir dels que et canvien la manera de mirar el món: vaig venir a viure aquí i vaig començar de zero. Amb el temps vaig entendre que els canvis grans et fan créixer a marxes forçades: t’expulsen de la zona de confort i t’obliguen a aprendre coses noves a un ritme exponencial. Em vaig prometre que als cinquanta faria un altre tomb vital. No tenia clar quin, però sí que volia apartar-me de les multinacionals i acostar-me més a les persones.

Com a responsable, ja m’hi havia anat trobant: coaching als equips, formació interna, compartir coneixement … i allò em feia brillar els ulls. Vaig començar a fer els passos necessaris i, quan en vaig tenir cinquanta, el canvi va arribar: fer de professor tenia tot el sentit.

Quant temps fa que t’hi dediques i per on has passat fins avui?

Aquest és només el meu segon curs en aquesta aventura. L’any passat vaig ser a l’escola pública; ara he tingut la sort d’entrar en una escola de referència al Maresme. Quan va aparèixer l’oportunitat, ni m’ho vaig pensar: era d’aquelles que s’agafen amb les dues mans.

Quina és la teva història a l’escola?

Acabo de començar. Imparteixo Matemàtiques a l’itinerari social, Economia a batxillerat i Economia i Emprenedoria a l’ESO. La meva trajectòria al món de l’empresa em permet traduir l’economia a exemples reals, d’aquells que es poden tocar, i això als alumnes els ajuda a aterrar conceptes. Les matemàtiques, per la meva banda, són una passió antiga: en acabar el batxillerat vaig triar enginyeria perquè sempre m’han atret més les ciències que no pas les humanitats. Encara avui gaudeixo quan una idea abstracta es converteix en “ah, ara ho veig!”.

Com et descrius com a professor?

Adapto l’estratègia al que volem aconseguir: combino explicacions clares amb treballs en equip, petites recerques, projectes i situacions d’aprenentatge que tinguin una mica d’atractiu. Tinc la convicció que allò que emociona es recorda millor; amb Matemàtiques és tot un repte —sobretot a batxillerat— però a Economia i a l’ESO hi ha molt terreny per jugar.

Procuro que a classe hi passi “alguna cosa”: una pregunta bona, un exemple que sorprèn, una connexió amb la vida de fora de l’aula per connectar amb aquella emoció o vivència personal que motiva i genera interès.

Com definiries l’escola?

L’escola és la fàbrica —i també el laboratori— del talent. Cadascú en porta un dins; nosaltres ajudem a descobrir-lo, posar-li paraules i donar-li eines perquè creixi amb criteri.

Quin és el principal objectiu que et marques amb els teus alumnes?

Voldria que sortissin de classe amb dues sensacions: “ho he entès” i “en vull saber més”. Si a sobre s’emporten una mica d’autoestima intel·lectual i la curiositat desperta, dia rodó.

I com a persona, fora de l’àmbit professional, qui ets?

Soc pare, marit i amic; la família és el valor més important de la meva vida. Gaudeixo de temps de qualitat amb la gent estimada.

Penso que el respecte per la societat i el medi ambient ens fa millors persones; millorar el nostre entorn és un deure fonamental per a aquells que, com jo, hem tingut la sort de tenir una vida privilegiada.

Pel que fa a esport, el pàdel m’ha captivat —tot i que el cos protesta—; sempre he estat feliç perseguint una pilota, és la meva manera de practicar l’“aquí i ara”. Als cinquanta, el bàsquet es complica una mica; un partit de pàdel, en canvi, és la mesura justa per continuar competint i riure una estona.