Preguntes i respostes sobre el TEA
Avui, l’Aleidis Codony i la Roser Just, pedagoga i psicòloga respectivament del Departament Psicopedagògic, escriuen un article que creiem que pot ser de gran interès per pares i educadors perquè aclareix molts mites que tots tenim sobre el TEA, ajuda a detectar-lo i a com gestionar la vida amb un fill amb TEA.
Què és el Trastorn d’Espectre Autista?
Segons el DSM-V (El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, editat per l’Associació Nord-Americana de Psiquiatria) el Trastorn d’Espectre Autista (TEA) és un conjunt d’alteracions que afecten al neuro-desenvolupament. És a dir, dificultats socio-comunicatives, conductes rígides i repetitives. L’últim estudi realitzat a EE.UU pel CDC (Centers or Disease Control and Prevention), l’abril del 2018, estima l’autisme amb una prevalença de 1 persona cada 59. Hi ha més presència en homes que en dones (4:1).
Perquè hi ha més diagnòstics ara que abans?
Aquest increment, possiblement es deu als instruments diagnòstics que hi ha. Ara hi ha més coneixements i formació sobre el tema, gràcies a l’augment d’estudis, informació i formació per part dels professionals.
Quines són les causes de l’autisme?
Actualment, encara s’està investigant. Tot i això, els estudis més recents parlen d’un trastorn neuro-biològic i susceptible a factors genètics i ambientals.
Quins són els indicadors i senyals d’alarma?
La Generalitat ha elaborat un llistat de símptomes a tenir en compte. A continuació en citem alguns d’ells:
- 6 mesos:
- Poc contacte visual.
- Mostren més atenció als objectes que les persones.
- Absència de somriure social.
- 9 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors):
- No segueix amb la mirada un objecte quan se li ensenya.
- Dificultats d’intercanvis relacionals amb les persones.
- Entre els 12 i 18 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors):
- No imita gestos (assenyalar objectes, dir hola amb la mà).
- No respon al seu nom quan l’escolta.
- Els molesten els sorolls, textures, olors, gustos, colors, llum, etc.
- Rabietes inesperades.
- Moviments estranys com el balanceig, joc de mans, aleteig, etc.
- Als 24 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors):
- No mostra joc simbòlic (donar menjar, cuidar dels ninos, etc.).
- No mostra intenció per comunicar-se.
- Regressió o pèrdua d’habilitats ja adquirides (gateig, llenguatge, etc.)
- Als 36 mesos en endavant (a més de qualsevol dels ítems anteriors):
- Fixació per determinats objectes/joguines, que fan girar.
- Dificultats per comprendre ordres senzilles.
- Manca d’interès pels altres infants i per participar en jocs.
- Poca tolerància a la frustració.
- Repetició de frases i paraules constantment sense relació en aquell moment.
- Nens/es molt rutinaris. Dificultats en acceptar canvis en la seva rutina.
- Canvis constants d’humor.
- Interessos molt restringits, fins i tot, obsessius.
- Senyals d’alarma en adolescència:
- Dificultats per posar-se al lloc de l’altre (empatia).
- Dificultats amb les habilitats socials.
- Aïllament social.
- Dificultats per reconèixer les emocions. Dificultat per entendre els diferents registres de l’expressió emocional.
Quan es pot fer un diagnòstic?
El diagnòstic d’autisme es pot fer des de ben petits, tot i que, el diagnòstic s’haurà d’anar revisant, per veure l’evolució del nen/a. Les famílies amb un fill/a amb sospita de patir un TEA, necessiten un diagnòstic explícit i comprensible, un pla de treball adequat a les seves necessitats i assessorament professional adequat.
L’Autisme es pot curar?
No, ja que no és una malaltia. Tot i això, està demostrat que amb una atenció precoç i continuada hi ha moltes millores de desenvolupament.
Què podem fer per ajudar al nostre fill/a?
- Si s’evidencien indicadors, consultar amb un professional per fer una valoració diagnòstica per confirmar i/o descartar el trastorn.
- Assistir a associacions de famílies per rebre informació i veure que no estan sols.
- Començar a treballar amb l’infant a tots els àmbits (psicològic, logopèdic, pedagògic, motriu, etc.).
Mites falsos sobre el TEA:
Segons la Càtedra d’Autisme de Girona existeixen moltes creences errònies sobre les persones amb TEA:
Són això perquè els seus pares no els estimen o perquè no els han educat bé.
FALS! L’autisme és una alteració neurològica crònica que no té res a veure amb la criança rebuda. Els nens no poden evitar les conductes que presenten, però moltes d’elles es podran modificar mitjançant les intervencions adequades.
Tots els nens amb TEA tenen retard mental.
FALS! Tot i que en alguns casos poden existir alteracions cognitives associades, hi ha nens amb TEA que tenen puntuacions de coeficient intel·lectual normals i alguns, fins i tot, superior a la mitjana.
Tots els nens/es amb TEA són molt intel·ligents.
FALS! Moltes vegades els casos que es veuen per televisió o en pel·lícules són de persones molt intel·ligents o amb altes capacitats en alguna àrea, però aquesta no és la realitat de la majoria de persones amb TEA. Ens trobem amb una gran varietat de coeficients i de capacitats.
No són capaços de comunicar-se, no miren als ulls, no somriuen ni responen a les mostres d’afecte.
FALS! Les habilitats socials dels nens amb TEA es troben afectades de manera variable i diferents en cada cas. Alguns nens/es són diagnosticats més tard, en l’adolescència o fins i tot després, ja que les alteracions existents són difícils de percebre doncs poden presentar un llenguatge i un comportament aparentment adequat. A més, els nens i nenes amb TEA presenten dificultats per interpretar i reconèixer les emocions dels altres i, a vegades, les seves expressions emocionals no s’ajusten a les situacions en les que tenen lloc i són diferents a allò socialment esperat. En qualsevol cas, són sensibles a les mostres d’amor i estima, i expressen els seus sentiments i les seves preferències, tot i que, en ocasions, ho facin d’una manera diferent a la de la resta de nens/es de la seva edat.
La causa de l’autisme està relacionat amb l’administració de vacunes, intolerància alimentàries (gluten, caseïna), o intoxicació per metalls pesats (mercuri, plom).
FALS! Aquestes teories no tenen aval científic i han estat totalment rebatudes.
Autores: Aleidis Codony i Roser Just
