Els professors del Meritxell de ben a prop: Cris Glatz

Avui entrevistem a la Cris Glatz, tutora a P4 A i que fa 10 anys que és a l’Escola Meritxell.

El més important és, en primer lloc, veure els infants feliços i estar al cas del seu benestar emocional.

Per què un dia vas decidir dedicar-te a la docència?

Realment no va ser una decisió meditada presa per uns motius concrets, simplement sentia dins meu que era allò al que em volia dedicar, sentia il·lusió i moltes ganes quan m’imaginava a una aula rodejada d’infants. Ho vaig saber des de molt joveneta, suposo que també per la influència d’alguns dels meus mestres, que em van transmetre la seva passió i estima per aquesta feina. La docència et permet fer cada dia coses diferents, inventar, ser creatiu, aprendre constantment, gaudir dels infants, convertir-te en un d’ells quan cal (posant-te al seu lloc per entendre’ls millor, jugant i ballant amb ells, celebrant les festes i tradicions populars…), relacionar-te amb companys amb el mateix interès per l’educació que tu, i molt més. En resum, la docència em permet gaudir de cada dia i m’aporta felicitat.  

Quina és la teva història a l’escola?

Porto a l’escola 10 anys. Sempre he estat a l’etapa d’Educació Infantil com a tutora de grup, tot i que, els primers anys, també vaig fer algunes hores de català, plàstica i reforç a diferents nivells de primària. La majoria d’anys he estat a P5, els dos últims a P3 i P4 i gaudeixo moltíssim a qualsevol d’aquests cursos. En la meva vida a l’escola destacaria la companyonia i l’estima que ens tenim entre els mestres del cicle. Realment és tot un plaer formar part d’aquest equip: sempre amb idees, amb empenta i ganes de millorar i fer coses noves, ajudant-nos, respectant-nos, fent-nos costat i amb la sensació de tirar endavant tots junts un mateix projecte. 

Com et descrius com a professora?

Soc una mestra a qui li agrada molt sentir-se a prop dels seus alumnes. Per mi, cada curs, els nens i nenes de la classe junt amb els mestres que els acompanyem, formem una petita família. Penso que el més important és, en primer lloc, veure els infants feliços i estar al cas del seu benestar emocional. Un nen feliç i tranquil, sense angoixes importants, és capaç de fer tot allò que es proposi.  A partir d’aquí, observar com van evolucionant i millorant (cadascú amb les seves diferències i particularitats) és realment reconfortant. Em sento molt satisfeta quan les famílies em transmeten que els infants tenen ganes de venir a l’escola, que es troben motivats, que és un lloc on es troben segurs i contents, i, també, que des de casa han pogut veure la seva evolució en algun àmbit acadèmic.  

La relació i comunicació amb les famílies, és un altre aspecte que destacaria, ja que penso que és súperimportant que sigui molt fluida, amb intercanvis a diari a les entrades i sortides…i sobretot, que les famílies se sentin còmodes i acollides per l’escola i, en particular, per la tutora, per a expressar qualsevol inquietud, dubte o malestar que els pugui sorgir.

Com definiries l’escola?

L’Escola Meritxell és una escola dinàmica, en constant canvi i adaptació a les noves realitats, amb un gran equip i un projecte interessant que vol donar resposta a les necessitats dels infants i les famílies.

Quin és el principal objectiu que et marques amb els teus alumnes?

El meu objectiu principal, com he comentat anteriorment, és que siguin feliços i que evolucionin en tots els nivells, personal i acadèmic. Aquesta evolució serà sempre diferent en cada cas, però sempre ha d’existir. 

M’agradaria transmetre als infants la importància de ser persones optimistes i amb eines per a superar qualsevol obstacle, també, de l’error com a eina d’aprenentatge i millora, de l’esforç, i d’estimar-se a un mateix i sentir-se capaços d’aconseguir tot allò que es proposin. 

I com a persona, fora de l’àmbit professional, qui ets? 

Fora de l’àmbit professional gaudeixo molt amb la fotografia i l’edició fotogràfica i, també, amb la lectura. Soc mare de dos petits i m’agrada molt passar temps amb la família,  fer activitats a l’aire lliure i anar amunt i avall els caps de setmana descobrint llocs nous.